Escupiré sobre vuestra tumba

Vaig conèixer en Quim Monzó fa tres anys, als premis Continuarà de TVE a Sant Cugat. Varem mantenir una conversa molt interessant a propòsit dels horaris espanyols (i catalans, en això no som diferents), i al voltant d'una de les seves obsessions: la puntualitat i la necessitat d'homologar-nos a la resta d'Europa (dinar a les 12-13, sopar a les 19, tancar les empreses cap a les 17-18), tot i que em sembla que és una batalla perduda. En Monzó escriu avui a la Vanguardia sobre el (mal) costum d’escopir, especialment entre els futbolistes. (http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110420/54142015479/de-escupiduras-y-flemas.html) A l’article cita una de les meves novel·les favorites, “Escupiré sobre vuestra tumba”, del francès Boris Vian que en aquella època (1946) signava amb el pseudònim de Vernon Sullivan. El llibre va ser fins i tot prohibit als Estats Units per pornogràfic i immoral, i el seu autor va ser condemnat per ultratge a la moral i els bons costums. Sens dubte és un dels llibres més durs que he llegit mai. Explica la història de Lee Anderson, un negre que arriba a un poble ple de joves ansiosos d'alcohol i sexe. Lee treballa com a bibliotecari però oculta un secret: l'única raó per la qual està allà és per venjar la mort del seu germà, que va morir linxat i penjat per haver-se enamorat d'una dona blanca. És sens dubte la obra més violenta de Boris Vian, però el seu objectiu era denunciar el racisme i les condicions precàries dels negres a moltes zones dels Estats Units. Si esteu preparats per les fortes emocions i encara no l’heu llegida, no deixeu de fer-ho.