Aquests dies es parla molt d'independència a propòsit de les consultes organitzades per tot Catalunya i en especial per les dades de participació a Barcelona, on han votat més de 200.000 persones, fet gens desestimable ateses les peculiars característiques d'aquests referèndums a-legals.
Però jo crec que darrera d'un sentiment independentista que sens dubte està creixent entre els catalans s’amaguen moltes raons que de vegades ens fan pensar que tenim una societat que en realitat és molt diferent de com pensem que és.
Hi ha una dada reiterada que em fa reflexionar sobre com és en realitat la societat catalana, i és la de les audiències de les diferents cadenes a Catalunya. Ja fa temps que TV3 és líder d'audiència al principat, tot i que durant una època va perdre el liderat en favor de Tele 5. Ara, la cadena propietat de Berlusconi ocupa el segon lloc en el rànking d'audiències a Catalunya, seguit de TVE i Antena 3. Això sí, TV3 és líder només amb el 14,8% de share (dades de 2001 fins al 17 d'abril), fet que s'explica també per la extraordinària fragmentació de l'audiència, especialment des de la generalització de la TDT ara fa un any. Ja sé que la oferta és la que és, i que la oferta en català és especialment minsa, i que hi ha molts motius per escollir una cadena, especialment els continguts, però està clar que només un 15% dels catalans (si afegim les altres cadenes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no arriba al 17%) escullen habitualment TV3 com a cadena preferida. I què passa quan hi ha determinats esdeveniments, sobre tot els esportius, compartits amb altres cadenes que emeten en castellà? Com es comporta l'audiència a Catalunya? Doncs si prenem com a exemple la Fórmula 1 i el futbol, aquest darrer cap de setmana hem pogut veure com es distribueix l'audiència. Pel que fa a les carreres de cotxes, que comparteixen TV3 i la Sexta, el 28,5% de la audiència va decidir escollir aquest cap de setmana la retransmissió del Gran Premi de China que va dur a terme la cadena participada per Mediapro a Catalunya i el 25,7% va escollir TV3. És a dir, la Sexta té més audiència a Catalunya que TV3 pel que fa a la retransmissió de la Fórmula 1. Vol dir que l'espectador tria en funció de l’idioma, dels comentaristes, del tractament individualitzat que fa cada cadena, però la pública catalana no és escollida majoritàriament per l'audiència a Catalunya. En relació al futbol, aquest passat dissabte hem pogut veure el primer dels clàssics entre Barça i Madrid. Aquí la batalla la va guanyar clarament TV3 que es va portar el 48,7%! de share, però, atenció! la Sexta va fer un 23,8% a Catalunya (això vol dir, per una altra banda que el 75% dels televisors encesos a aquella hora al territori català estaven oferint el partit, probablement més si comptem els dels bar i espais col·lectius que els audímetres no computen, tot plegat una barbaritat!). Us preguntareu què te tot això a veure amb el plantejament inicial, el de la configuració sociològica de la població catalana de cara al resultat d'un possible referèndum legal sobre la independència. Doncs la reflexió és la següent: que un percentatge elevat de l'audiència que pot veure un partit com el de dissabte per TV3 i en català decideixi triar una cadena estatal en castellà, al marge dels altres factors ja esmentats, no vol dir que hi ha una part important de la població catalana que es comporta com audiència de manera similar a la resta de l'Estat? Que Tele 5 sigui la segona cadena més vista a Catalunya, que la Fórmula 1 de la Sexta sigui més vista que la retransmissió de TV3 no demostra clarament que hi ha una part de la societat catalana que probablement se situa al marge del debat identitari i es té uns hàbits televisius molt semblants a la resta d'Espanya?
Ja sé que aquest no és un factor primordial, reconec que no es tracta d'una investigació en profunditat, però em sembla que molt sovint construïm un panorama sociològic català, on els mitjans de comunicació tenen molt a veure, que està molt allunyat de la realitat. Ara que el diari La Vanguardia començarà a vendre la seva edició en català veurem quin és el percentatge de vendes en cada llengua. Són dades que ens haurien de fer pensar en què encara està molt lluny el dia en que una majoria important i decisiva de catalans aposti per un model de país uniforme i totalment diferenciat d'Espanya. Els mitjans de comunicació, al meu entendre, així ho reflecteixen.
