La campanya permanent...i monocorde!

Els americans li diuen “permanent campaign”. És ben sabut, estem sempre en campanya. Empalmem eleccions rere eleccions i això ens dona la sensació de què sempre hi ha comicis. Els partits mantenen la tensió dels seus votants a base d’alimentar el conflicte, la discussió, el debat, de manera constant. Les enquestes també hi col·laboren. Preguntar als ciutadans a qui votaran quan falten dos o tres anys per les eleccions generals crea una imatge d’anticipació i genera ànsia per votar (això sí, només entre els molt compromesos, a una part de la població li genera indiferència). Però el que més em molesta d’aquest fenomen és la voluntat de PP i PSOE, els dos grans partits espanyols, de convertir totes les convocatòries electorals en LA MATEIXA ELECCIÓ. El bipartidisme els hi afavoreix, és clar, a tots dos; els grans diaris i mitjans de comunicació amb seu a Madrid també hi juguen; però és gairebé indecent que, ja sigui quan escollim a l’alcalde del nostre poble o ciutat, o quan es tracta de votar a les eleccions europees, o les autonòmiques, al final sembla que el que està en joc sempre és el mateix, la presidència del Govern de l’Estat.

Acaba de començar la campanya per les municipals i als parlaments d’algunes comunitats i si veus la tele et sembla que l’alternativa és Rajoy o ? (els socialistes no tenen el candidat designat, o sigui que s’ha de repartir entre ZP que marxa, Rubalcaba o Chacón o algun tapat d’última hora). Sembla que el que està en joc és el que ha de passar dintre d’un any quan de debò arribin les generals. Quina manca de respecte dels dos grans partits pels seus candidats municipals i autonòmics! Els grans lideratges i el que ells consideren important de veritat, és a dir, qui serà el proper president del Govern, és el que oculta tota la resta, i el que fa difícil als partits minoritaris treure el cap. Estem consolidant un model bipolar en política que no fa més que separar als espanyols i allunyar una part dels ciutadans de l’Estat d’aquesta Espanya uniforme que ens volen imposar. El 22 de maig hi ha eleccions, sí, però sabem tots el que es vota???

TVE i la Champions

Article de Víctor Amela a LA VANGUARDIA 11

4 de mayo.

Sergio Sauca no trabaja para vosotros

Ni sé ni me importa qué apetitos

gastronómicos, sexuales o deportivos

tiene Sergio Sauca,

periodista deportivo de TVE: son aspectos

de su intimidad que en ese ámbito

reservado deberían quedar mientras

trabaja.

Por eso durante la locución del partido

FC Barcelona-Real Madrid (martes,

la 1) pensé algo de Sergio Sauca: que

era un periodista deportivo muy poco

fino. Dicho con más precisión: un periodista

indigno de trabajar en la sección

de deportes de la televisión pública

estatal del Reino de España. Dicho

sin rodeos: un mal profesional.

Porque no le importó molestar a los

seguidores de un equipo (los barcelonistas)

poniéndose del lado de los seguidores

del otro equipo (los madridistas),

siendo unos y otros contribuyentes

españoles por igual, tributando todos

por igual para pagarle su sueldo de

periodista. Ahora mismo los barcelonistas

tienen derecho a una exención fiscal:

¿por qué sostener a una TVE que

les trata como a extranjeros en las

transmisiones futbolísticas? Sergio Sauca

- y sus analistas Eugenio Sacristán y –

Manolo Sanchís han sido muy dañinos

para la cadena pública estatal española:

si Sauca ve al Barça como un

equipo extranjero, debiera reservar esa

pájara para su intimidad, jamás dejarla

traslucir mientras trabaja (si se considera

un buen periodista deportivo).

Soy poco futbolero, pero me incomoda

oírle clamar ¡Cuidado! cuándo los

jugadores de uno de los dos equipos (el FC Barcelona) atacan la portería

del otro (el Real Madrid), y oírle locutar

menos como periodista serio que

como animador del Real Madrid ("aún

le quedan dos minutos para marcar,

puede remontar, ¡gol anulado al Real

Madrid!”, estando anulada la jugada

previa, por lo que no hubo tal gol).

Actuando así, TVE dice a una parte

de los españoles: "no trabajamos para

vosotros”, alejándolos de un patadón.

Sergio Sauca, así, perjudica gravemente

los intereses de la empresa para la

que trabaja, TVE. Por eso aplaudo la

elevación de una queja formal al respecto,

en el pleno del consejo de administración

de RTVE, por parte del consejero

(a propuesta de CiU) Josep Manuel

Silva, con el respaldo de otros

consejeros que sí entienden que deben

velar por el crédito de su empresa.

La loable profesionalidad periodística

ya conquistada por TVE en el ámbito

de la información política es aún

muy deficiente en el ámbito de la información

deportiva, empeñada

- con su madridismo -

en romper España.

Víctor-M. Amela

V I V I R

West Wing: una sèrie imprescindible  

Encara hi sou a temps, si no la heu vist mai. Correu a la FNAC o allà on sigui. Des de la primera fins a la última (la setena) temporades de la sèrie de TV creada per Aaron Sorkin són totalment imprescindibles per entendre la política als Estats Units i el món en general.http://www.nbc.com/The_West_Wing/ La vida dins de l’ala oest de la Casa Blanca està reproduïda al mil·límetre, però el que més em fascina és la capacitat que tenen els guionistes per predir esdeveniments que després han succeït realment, “mutatis mutandis”. Més que guionistes semblen futuròlegs. Quan fa uns mesos el pressupost del govern dels Estats Units corria el perill de quedar en suspens i enviar milers de treballadors públics a casa seva, pel desacord entre la presidència demòcrata i la majoria congressista republicana, ja vaig pensar en un episodi de la sèrie que narra al detall una situació calcada (en aquest cas, es produeix realment l’acomiadament massiu i la paràlisi governamental durant uns dies, fins que arriben a un acord).

També van inventar un president demòcrata provinent d’una minoria com l’Obama (a la sèrie no és negre, sinó hispà), hi ha atemptats al president i fins i tot el segrest d’una de les seves filles (esperem que això no sigui també premonitori). La sala de situació (situation room) també és idèntica. Però sobre tot hi ha un episodi en el que les forces especials eliminen, en territori estranger, el ministre de Defensa d’un país imaginari, Qumar, per col·laborar amb terroristes, que te moltes similituds amb la mort d’Ossama Bin Laden. Recordo els dubtes morals de Josh Bartlett, el president en la ficció, abans de donar la ordre d’atacar i acabar amb la vida del mandatari qumarí. Això sí, hi ha una diferència substancial, ho mantenen en secret i quan un periodista investiga i finalment ho publica esclata un escàndol, mentre que avui, als Estats Units reals, ningú no sembla plantejar-se la legitimitat moral i jurídica d’enviar un comando al Pakistan, sense coneixement del govern d’aquest país, per assassinar un home, encara que sigui el terrorista més buscat del planeta i llançar el seu cadàver al mar per evitar convertir el seu mausoleu en un lloc de peregrinació. Jo m’alegro, si és que realment és veritat, que Bin Laden ja no sigui entre nosaltres, però en aquest cas, la realitat ha superat la ficció pel que fa als mètodes expeditius del govern dels EEUU. En tot cas, reitero el meu consell, si no la heu vista, no podeu viure ni un minut més sense empassar-vos les 7 temporades de l’Ala Oest de la Casa Blanca i comparar amb el que estem vivint aquests dies.

De falses fotos i virus malignes

Ens enganyen, sempre que poden ens enganyen. Internet serveix per informar però també el fan servir per fer circular notícies falses. Ahir al matí estava a la tertúlia de Ràdio 4, a El matí a 4 bandes, amb en Toni Marín i Andreu Mayayo (http://www.rtve.es/radio/radio4/). Quan vaig arribar em van dir que les televisions ja havien emès la foto de Osama Bin Laden mort. Ho vaig veure a TV3 i també a TVE. Vàrem comentar la foto, la informació arribava al minut, s'havia d'improvisar.

Ens va semblar a tots una foto molt crua i sagnant. Jo no entenia com els nord-americans podien permetre que circulés una foto així, quin benefici en podien treure? Poc després d'acabar la tertúlia ens varen informar que la foto era un muntatge. I no només això, molta gent va fer servir el reclam de la foto per introduir virus malignes a Internet, aprofitant l'interès mundial de la notícia, com podeu seguir en aquest enllaç:
http://www.idg.es/pcworldtech/Oleada-de-virus_-estafas-y-malware-por-la-muerte-d/doc109189-actualidad.htm

Enteneu per què aquest bloc es diu "cave canem"? Hem de estar amatents, no ens deixem enganyar, quan ens despistem ens la colen doblada, com diuen a Madrid.

Un casament "made in Britain"

Estic seguint a estones el casament del príncep Guillem amb la Cate Middleton per la BBC i TVE. Un casament reial és un espectacle televisiu de primer ordre, el cerimonial, el protocol són magnificats per la televisió fins a extrems insospitats. L'arribada dels convidats, el recorregut dels vehicles fins a la Catedral de Westmintster, la cerimònia religiosa (la litúrgia d'un casament sembla escrita pel millor dels guionistes de Hollywood), els vestits i uniformes dels protagonistes... Tot conforma un extraordinari programa de televisió capaç de generar milions d'espectadors a tot el món. Però hi ha un detall que, no per inesperat, m'ha cridat l'atenció. Tots els cotxes que apareixen a la retransmissió són Made in Britain: Jaguar, Range Rover, Rolls Royce, Bentley...només falta l'Aston Martin de James Bond! La retransmissió es converteix aleshores en un impagable espot de la indústria automobilística de la Gran Bretanya. Em costa d'imaginar una boda reial espanyola a base de Seat Toledo i Ibiza per acompanyar els convidats! L'imperi britànic lluint amb tot el seu esplendor!! 

Cantàbria, aldea gal·la

La comunitat de Cantàbria va ser la única de l'Estat on ahir no van poder veure (legalment) el partit de la Champions entre Madrid i Barça. Per què? Doncs, per què la retransmissió d'ahir la feia la FORTA (l'associació que agrupa les teles autonòmiques de tot Espanya) i a Cantàbria no tenen televisió autonòmica. El seu president, Miguel Angel Revilla, habitual de la Nòria i Buenafuente, que demana un taxi quan visita la Moncloa, va dir fa un temps que no hi havia diners per una tele, que costa el mateix que 200 carreteres i només serveix per fer propaganda (i la propaganda de la seva fantàstica terra ja la fa ell mateix, repartint sobaos allà on va). Per una banda, la mesura li honora, i és cert que moltes teles autonòmiques només han servit per fer política en favor del govern de torn (és el problema del cafè per a tots!). Però, per una altra, que per veure l'extraordinari gol de Messi (el segon) d'ahir, els habitants de Santillana o de San Vicente de la Barquera només tinguessin el recurs de viatjar al País Basc o a Astúries, o piratejar per internet alguna d'aquestes webs que donen el partit de franc (però que al final no hi veus res de res) no deixa de ser una pena. Pel que fa la Champions, Cantàbria és com l'aldea gal·la d'Astèrix (que per cert, no té nom), l'única que resistia a l'invasor envoltada de campaments romans. En un món global com el nostre, no deixa de tenir la seva gràcia. Això sí, la tornada del partit, dimarts que ve, per la 1 de TVE, i per tota Espanya, sense excepcions.