dimarts, 17 maig de 2011

El rostre imperturbable



Aquesta, aquestes millor dit, són, sens dubte, les  fotos del dia. Strauss-Kahn davant la justícia americana. Fixeu-vos en el seu rostre. No sembla la cara d’una persona espantada, ni penedida. En tot cas, molesta, emprenyada. La seva forma de seure al banc dels acusats del jutjat denota displicència, com qui espera un tràmit desagradable, però que sap de segur que passarà i tot tornarà a ser com abans. L’orgull, la “grandeur” francesa en el posat d’un dels homes més poderosos del món. Avui ja ha dormit a la presó i els propers dies els passarà a l’ombra. La pregunta que es fa tothom és aquesta: és culpable? I jo, com Mourinho, em dic “per què? per què?” Si Strauss-Kahn és responsable dels càrrecs pels quals ha estat denunciat ha comès l’error de la seva vida i tot, per un impuls irrefrenable cap a una cambrera? Hi ha qui ja parla de conspiracions, a mi em costa de creure-hi, però també soc incapaç d’entendre per què un home que podia tenir-ho tot, pot destrossar la seva vida en uns minuts. Quan veig el seu rostre impertorbable no sé si estem davant un gran cínic que fins ara pensava que tenia llicència per a tot, o una persona indignada que espera que la justícia el declari innocent. Veurem si hi ha senyals de feblesa a la seva cara durant els propers dies que puguin ser interpretades en un altre sentit. De moment, només aquesta mirada freda...   

dilluns, 16 maig de 2011

L'habilitat de Gallardón



La figura de Ruiz Gallardón em fascina especialment. Apadrinat en el seu dia per Manuel Fraga, fill d’un dels dirigents d’Alianza Popular, l’alcalde de Madrid i etern aspirant a liderar algun dia el PP i presidir el govern de l'Estat, és un prestidigitador de la política. Ha sabut atraure sempre els votants de l’esquerra amb una imatge moderna i “cool” però sense perdre ni un dels votants tradicionals (i a Madrid n’hi ha uns quants) de la dreta. Les enquestes diuen que tornarà a governar plàcidament la capital del Regne. I no m’estranya! Qui seria capaç de reunir, en plena campanya electoral, dos expresidents del govern com Felipe González i José María Aznar, dos persones que han mostrat més d’una vegada la seva animadversió mútua, per rebre la Medalla de la ciutat de Madrid de mans de l’alcalde i prestar-se a fer-se unes quantes fotos junts “ad maiorem gloriam” del candidat del PP? És clar que els rostres d’Aznar i González ho diuen tot, somriures forçats, cara de circumstàncies, el mateix vestit fosc i el mateix color de corbata, ganes de quedar bé davant el “tot Madrid” que es va reunir ahir, festa de San Isidro, al esplendorós Palacio Cibeles, per assistir a l’acte. Cadascú mira cap una banda, davant la mirada atenta de l’autèntic triomfador de la cerimònia: Alberto Ruiz Gallardón. Si quedava algun indecís, la foto d’ahir el va acabar de convèncer.  

Per cert, algú sap perquè quan cliques al google "Ruiz Gallardón biografia" et surt una única entrada amb l'accès a una pàgina de contingut gai??

dijous, 12 maig de 2011

A Madrid van forts!

La lideressa del PP, presidenta de la Comunitat i aspirant a la reelecció, Esperanza Aguirre, ha plantejat una campanya molt personalista, al marge del seu partit, i sembla que té moltes possibilitats de reeditar la majoria absoluta el proper dia 22.
Hores d’ara, l’ús del Youtube és un clàssic a les campanyes, si fa molts anys un eminent expert en màrqueting polític, Robert Agranoff, de la Universitat d’Indiana, ja va constatar que sense el recurs als mitjans de comunicació no es podien guanyar unes eleccions, avui podem afirmar que sense el Youtube, les xarxes socials, Internet i en general les noves tecnologies no es pot fer una bona campanya electoral.
El vídeo electoral, però, es pot utilitzar de moltes maneres, i el PP de Madrid ha decidit fer-ne un ús variat, fins i tot contradictori. Per una banda, per constatar el que, segons ells, constitueixen les mentides del seu principal oponent, Tomás Gómez, del PSOE. Així, fan servir una imaginària màquina de la veritat, per desactivar les afirmacions que el candidat socialista va fer en el debat electoral amb Esperanza Aguirre. La pregunta que em faig és: per què no va ser la pròpia candidata popular qui va contestar en directe aquestes afirmacions? És que no tenia les respostes en aquell moment i han hagut de recórrer a un anàlisi posterior per rebatre els arguments de l’adversari? Aquí teniu el vídeo, vosaltres mateixos:
Un segon vídeo, de format més tradicional, posa èmfasi en les característiques positives de la candidata, i ho fa a partir del seu nom, de la descomposició del mateix per jugar amb els eixos de la campanya del PP. Aquí, la identificació entre programa i candidat, és total. A mi, personalment, m’agrada molt més que el primer. Prefereixo el missatge en positiu que l’atac a l’adversari, sobre tot si el candidat ja és al poder i les enquestes li són favorables. Aquí teniu l’enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=xdki9Pw0FeY&feature=player_embedded#at=25

El primer vídeo només mobilitza algun votant socialista desmotivat, el segon és un bon exemple de com plantejar, a través del vídeo, un missatge eficaç que a més representa un primer pas per l’autèntic objectiu de la lideressa: arribar algun dia, potser no gaire llunyà, a presidir el Govern de l’Estat.

dimecres, 11 maig de 2011

La campaña del PSC a Sant Cugat




Visc a Sant Cugat del Vallès, des de fa 10 anys. Per tant, a les eleccions municipals, voto a Sant Cugat. Ja fa anys que hi governa CiU, fins fa poc amb el Lluís Recoder, que als darrers comicis va aconseguir majoria absoluta, fet que demostra la satisfacció de la gent de Sant Cugat. Ara CiU presenta una nova candidata, Mercè Conesa, fins ara tinent d’alcalde. Podria ser una oportunitat pels altres partits, en especial pel primer partit de la oposició, el PSC, que també presenta candidat nou, Ferran Villaseñor, que va guanyar les primàries contra l’aparell del seu partit. És cert que les previsions és que torni a guanyar CiU. Però la campanya del PSC a Sant Cugat és, al meu entendre, decebedora.  Un dels seus eslògans de campanya és el del cartell de la foto: “Millor sense la majoria de CiU”.

Em recorda vagament a l’esperit del “Si tu no vas, ells tornen”. És a dir, en primer lloc, esmentar a l’adversari en un eslògan és un risc innecessari i afavoreix el vot a l’altra opció. És com la publicitat comparativa, que regala minuts molt valuosos per la notorietat del competidor. Però el greu error d’aquesta campanya és donar per feta la majoria de CiU, assumir que guanyaran, acceptar la derrota del PSC i aspirar simplement a aconseguir un bon resultat que faci més complicat el govern municipal a Sant Cugat. El missatge que aquest eslògan envia als electors és terrible: “d’acord, sabem que CiU guanyarà, ara ajudeu-nos a evitar la majoria”. El conformisme en política és ineficaç. No sé qui ha dissenyat la campanya del PSC a Sant Cugat, però em jugaria uns quants euros a què CiU tornarà a governar amb una majoria molt i molt còmoda.  

dimarts, 10 maig de 2011

Debats sí, debats no?


Som en plena campanya, municipals i autonòmiques a algunes comunitats. RTVE ha ofert als candidats dels partits polítics amb representació a les grans capitals i a les assemblees de les comunitats autònomes la possibilitat d’emetre, per ràdio o televisió (o ambdues alhora) debats electorals entre els candidats. Quin ha estat el resultat? Molt dispar, aquí el tenim:
-          Pel que fa a TVE, a Catalunya hi ha debat entre els candidats a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta nit, dimarts, amb el format de 59” i per la Primera cadena, en desconnexió (i retransmès també per Ràdio 4). Hi haurà també debat a Canàries, dimarts 17, entre els candidats amb possibilitats de presidir aquella comunitat (RNE també el retransmetrà).
-          Pel que fa a RNE, hi haurà debats a Andalusia, però només a dos capitals, Almeria i Sevilla i no entre tots els candidats. A les altres ciutats andaluses, algun dels partits s’hi ha negat o simplement no ha contestat. A l’Aragó no hi haurà debat ni autonòmic ni municipal a Saragossa perquè PP i PSOE s’hi han negat. Sí en canvi a Osca i Terol. No hi ha acords a Astúries, ni a Balears, ni a Cantàbria, ni a les dues Castelles, tampoc a Extremadura, ni a Múrcia, ni al País Basc, ni a la Rioja, tampoc a la Comunitat Valenciana, ni a Ceuta o Melilla. Només a Galícia (municipals) i a Navarra.