West Wing: una sèrie imprescindible
Encara hi sou a temps, si no la heu vist mai. Correu a la FNAC o allà on sigui. Des de la primera fins a la última (la setena) temporades de la sèrie de TV creada per Aaron Sorkin són totalment imprescindibles per entendre la política als Estats Units i el món en general.http://www.nbc.com/The_West_Wing/ La vida dins de l’ala oest de la Casa Blanca està reproduïda al mil·límetre, però el que més em fascina és la capacitat que tenen els guionistes per predir esdeveniments que després han succeït realment, “mutatis mutandis”. Més que guionistes semblen futuròlegs. Quan fa uns mesos el pressupost del govern dels Estats Units corria el perill de quedar en suspens i enviar milers de treballadors públics a casa seva, pel desacord entre la presidència demòcrata i la majoria congressista republicana, ja vaig pensar en un episodi de la sèrie que narra al detall una situació calcada (en aquest cas, es produeix realment l’acomiadament massiu i la paràlisi governamental durant uns dies, fins que arriben a un acord).
També van inventar un president demòcrata provinent d’una minoria com l’Obama (a la sèrie no és negre, sinó hispà), hi ha atemptats al president i fins i tot el segrest d’una de les seves filles (esperem que això no sigui també premonitori). La sala de situació (situation room) també és idèntica. Però sobre tot hi ha un episodi en el que les forces especials eliminen, en territori estranger, el ministre de Defensa d’un país imaginari, Qumar, per col·laborar amb terroristes, que te moltes similituds amb la mort d’Ossama Bin Laden. Recordo els dubtes morals de Josh Bartlett, el president en la ficció, abans de donar la ordre d’atacar i acabar amb la vida del mandatari qumarí. Això sí, hi ha una diferència substancial, ho mantenen en secret i quan un periodista investiga i finalment ho publica esclata un escàndol, mentre que avui, als Estats Units reals, ningú no sembla plantejar-se la legitimitat moral i jurídica d’enviar un comando al Pakistan, sense coneixement del govern d’aquest país, per assassinar un home, encara que sigui el terrorista més buscat del planeta i llançar el seu cadàver al mar per evitar convertir el seu mausoleu en un lloc de peregrinació. Jo m’alegro, si és que realment és veritat, que Bin Laden ja no sigui entre nosaltres, però en aquest cas, la realitat ha superat la ficció pel que fa als mètodes expeditius del govern dels EEUU. En tot cas, reitero el meu consell, si no la heu vista, no podeu viure ni un minut més sense empassar-vos les 7 temporades de l’Ala Oest de la Casa Blanca i comparar amb el que estem vivint aquests dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada