Tradicionalment, les rodes de premsa postpartit s'havien convertit en una rutina monòtona i plena de mediocritat. En general, les rodes de premsa no estan de moda, ni en l'esport ni a la política. Aquest costum de fer rodes de premsa sense preguntes (!!) molt habitual en els polítics, o preguntar obvietats i respondre a la vegada que es formula la pregunta ("ha estat un partit molt complicat, no?"), o el "súmmum" de les rodes de premsa, que és comparèixer i restar en silenci, com va fer José Mourinho abans del darrer clàssic Madrid-Barça i deixar que fos el seu ajudant qui respongués, o exercir directament la censura i seleccionar qui pot preguntar i qui no, com va fer el mateix Mourinho després del partit, castigant als periodistes que havien marxat el dia abans en protesta per la seva actitud de no fer declaracions... Tot plegat ha convertit les rodes de premsa en paròdies. Però hi ha un fet que està canviant de manera definitiva les rodes de premsa i que avui destaca el mestre Jordi Balló a La Vanguardia ("Rueda de prensa en la Casa Blanca, suplement Vivir, pàgina 11). Des de la generalització de la TDT, els canals temàtics busquen una quota més gran a les audiències, i els canals especialitzats en esports comencen els seus programes especials sobre els grans partits quan acaben les retransmissions de les cadenes propietàries dels drets, i una de les novetats és que emeten en directe les rodes de premsa (a Catalunya es poden seguir a Barça TV o a Marca TV). D'aquesta manera, les rodes de premsa, com diu el Jordi Ballò, han deixat de ser un mitjà per establir opinions per publicar a la xarxa o a la premsa escrita del dia següent i s'han convertit en un acte comunicatiu per si mateixes. Mourinho, però també Guardiola, són conscients d'aquest canvi i preparen amb minuciositat aquestes compareixences buscant marcar l'agenda o assenyalar el que els americans coneixen com "the line of the day", és a dir que vehiculen el seu missatge principal del dia a través de la roda de premsa d'abans o de després del partit. Ara només falta que els periodistes esportius també es posin a l'alçada i es preparin com Déu mana les seves preguntes, sense incloure les respostes, i potser així recuperem la dignitat d'un esdeveniment tan periodístic com una roda de premsa. I de pas, potser els polítics prenen nota i també es deixen preguntar, encara que les preguntes siguin incòmodes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada